CARDONA
Cardona
fou una de les viles catalanes que més transcendència tingué durant la Guerra
de Successió. El seu castell, darrer baluard en caure en mans de Felip V,
resistí victoriosament nombrosos atacs de les tropes borbòniques. La seva
capitulació es produí el 18 de setembre de 1714, una setmana més tard que la de
Barcelona i quan tot el país ja estava controlat per l’exèrcit borbònic.
D’entre els diferents esdeveniments que succeïren a Cardona durant la Guerra de
Successió en destaquen tres per la seva magnitud: el setge de Cardona dels
mesos de novembre i desembre de 1711, la batalla de l’agost de 1713 i la
capitulació del castell, el 18 de setembre de 1714.
La fortalesa mai vençúda per al força de les armes
El castell de
Cardona ha passat a la història de Catalunya per haver estat el darrer baluard
de les llibertats catalanes; una fortalesa mai vençuda per la força de les
armes.
El 17 de
novembre del 1711, quan el duc de Vendôme envià el tinent general comte de
Muret amb 25.000 soldats a prendre el castell de Cardona. S’apoderaren de la
vila i bateren amb canons el castell durant 34 dies. El 18 de desembre es
presentaren les tropes austriacistes del mariscal Guido von Starhemberg i trencaren
el setge del castell, després de vèncer els exèrcits borbònics a la Querosa i
els Escorials. En la batalla del setge de Cardona hi lluitaren combatents
catalans, castellans, francesos, anglesos, austríacs, holandesos, portuguesos i
alemanys.
La resistència i la desfeta
El
baluard de Cardona, amb Manuel Desvalls al capdavant, resistí a l’ofensiva
borbònica fins al final. Des del castell, l’exèrcit català del Marquès del Poal
s’anava desplaçant per l’interior de Catalunya atacant les guarnicions borbòniques
i els destacaments que es movien per l’interior.
Després d’haver resistit el llarg setge de 1711 i un fort atac a finals
d’agost de 1713, el baluard de Cardona, debilitat de provisions i municions,
acabà capitulant el 18 de setembre de 1714, després d’haver-se pactat la seva
capitulació com una de les quatre condicions imposades en la capitulació de
Barcelona. La capitulació de Cardona, signada pel Conde de Montemar i Manuel
Desvalls, governador del castell, possibilitaren la marxa dels oficials i membres
de la guarnició a l’exili, encara que alguns, com el general Moragues, no hi
foren a temps, doncs els pactes assolits foren abolits pels vencedors al cap de
poc temps. Amb la derrota dels catalans, s’inicià un llarg període de repressió
sobre la població. La fiscalitat s’incrementà moltíssim, creant-se un nou
tribut molt més gravós: el Cadastre. De la mateixa manera, tot l’ordenament
jurídic i institucional català fou desmantellat i se n’imposà un de nou, a
l’estil de Castella, que s’articularia a partir del Decret de Nova Planta
(1716).
El 18 de
setembre de 1714, 5 dies després que les tropes borbòniques poguessin entrar a
Barcelona, el comandant borbònic José Carrilo, Conde de Montemar, concedí
capitulacions a la guarnició de la Fortalesa de Cardona.
En la capitulació
signada, el governador de la plaça, el Coronel Manuel Desvalls i de Vergós, malfiant-se de la
paraula dels castellans, exigí importants salvaguardes i garanties per a la
seguretat de la guarnició i de tots aquells que hi havien estat relacionats.
Més tot això no serví de res, doncs un cop a les tropes borbòniques se'ls
obriren les portes per poder entrar a la Fortalesa de Cardona, a Barcelona, i
després
a la resta del Principat, s'iniciaren les detencions dels patriotes catalans sense respectar ni les capitulacions ni la paraula d'honor
donada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada